Com tractar els transtorns alimentaris
Inici
Normalment, les famílies dels que pateixen
transtorns alimentaris, acudeixen al metge, a causa de veure un seguit de
comportaments anormals en el seu fill/a, com per exemple: amenorrea,
estrenyiment, preocupació per les calories, dolor abdominal, preocupació pel
fred, bòmits, restricció dels aliments, obsesió pel pes, abundancia de trampes
i mentires, hiperactivitat i una gran preocupació obsesiva pel estudis sense
disfrutar-hi;
encara que ell negui la seva enfermetat.
És a partir de llavors quan el metge els envia a un
centre especialitzat en els transtorns alimentaris ( a Catalunya el millor
centre públic especialitzat en els transtorns alimentaris és l’hospital de
Bellvitge), on es posen en mans de psicòlegs i nutricionistes.
Procès del diagnòstic
És molt important establir un vincle de confiança amb
l’adolescent i la seva familia i contar amb tots els elements que inclou
l’estudi nutricional que allunyi al pacient del greu risc de morir.
Prèviament s’avalua l’estat nutricional en el que es
troba i el grau de compromís somàtic
que presenten per poder iniciar el tractament corresponent en forma ambulatoria
o en internació si està molt greu.
Objectius del tractament nutricional
En anorexia nerviosa:
Detectar la pèrdua i recuperació del pes
Corregir el déficit calòric, vitamínic i
mineral
Establir un pató alimentari normal
Tractar les comlicacions físiques
En bulímia nerviosa:
Remissió dels símptomes
(dejuni-empatx-purgacions)
Establir un patró alimentari normal
Tractar les complicacions físiques
Enfocaments terapèutics
Existiesen diferents enfocaments
terapèutics, els quals aplicats per separat i sota una disciplina aïllada
resulten insuficients i per tant és important la necessitat d’articular els
recursos en forma complementària, sobretot en la primera etapa de l’enfermetat.
El primer pas és fer un
diagnòstic clínic-diferencial i l’abordatge variarà d’acord a l’etapa de
l’enfermetat (aguda o crónica).
La terapia que s’utilitza més
freqüentment són els centres de dia, ja que la contentació que ofereix
possibilitant la creació d’un ambient integrador pel grup de pacients per
l’equip terapèutic.
A part del centre dia, es poden
aplicar simultàniament altres teràpies.
Assessorament i tractament nutricional:
permeten conèixer i tractar les variables biomèdiques alterades. S’ha de
prendre una dieta ordenada i variada que cobreixi les necessitats bàsiques.
Tractament farmacològic: relacionat
amb apectes clínics-nutricionals.
Psicoteràpia individual focalitzada:
no es focalitzen els símptomes, però es fan comprendre.
Psicoteràpia vincular: s’aborden les
dificultats de relació mutua entre el pacient i un membre familiar.
Psicoterapia familiar: com a grup,
s’intenten conèixer els seus psicodinamismes i maneres d’interrelació intentant
resoldre les relacions anormals entre els seus membres.
Psicoterapia grupal: s’intenta
promoure l’elaboració psíquica del llenguatge corporal i permet l’aparició del
sentiment de pertanyença identificatòria, l’elaboració de conflictes,
conciencia d’enfermetat i demanda terapéutica.
Teràpies corporals: són tècniques
preverbals que ajuden a integrar els nivells cognitius-afectius-motrius i el
protagonista és el cos.
Terapia per l’art: es produeix un
treball artístic-creatiu d’expressió corporal, dibuix, pintura, escultura,
utilitzant objectes mediadors com la música...
Links
www.centroab.com.ar/qofrecemos.htm
www.paraqueestesbien.com.mx/sintomas/anorexia_art4.htm