Anorèxia nerviosa
L’anorèxia nerviosa es
diagnostica per primera vegada com a un problema mèdic el 1873, però
descripcions d’autoinanició , ja es troben en escrits medievals.
Es tracta d’una malaltia mental
que consisteix en la pèrdua voluntària de pes i una intensa por a la obesitat.
Les persones que pateixen anorèxia nerviosa presenten un pes inferior al que
seria d’esperar per la seva edat, sexe i alçada. El pes disminueix degut a
dejunis o a un reducció extremada del menjar, encara que també un 50% dels
malalts utilitzen el bòmit autoinduit, l’abús de laxants i de l’exercici físic.
Aproximadament perden d’ un 15 a un 60 % del pes corporal normal.
La majoria de diagnosticats amb
anorèxia nerviosa són de sexe femení, encara que cada vegada més influeix en
els nois. La mitjana d’edat d’aquestes adolescents és de 13 anys, però també es
troben casos iniciats anteriorment.
Hi ha dos tipus d’anorèxia
nerviosa:
-Subtipus bulímic o compulsiu purgatiu: la persona
presenta episodis recurrents de sobreingesta i posteriorment de purgació.
-Subtipus restrictiu: la
persona no menja res o els aliments mínims.
Com podem reconèixer a una
persona que pateix anorexia?(símptomes i conseqüències)
Por a mantenir el pes corporal per sobre del
mínim adequat.
Por a engreixar-se, inclús quan el pes és
extremadament baix.
Sensació d’estar gras en general o d’algunes
parts del cos (la percepció no és real.)
Exercici físic excessiu
Conducta alimentària diferent: menjar de peu pret, tallar els aliments en trossos
petits, contar el número calòric de tot el que s’ingereix, preferència pels
aliments light...
Increment de les hores d’estudi i disminució
de les de son.
Estat d’ànim trist, depressiu amb grans canvis d’humor. (irritabilitat, ira)
Aïllament social
Tensió baixa i arrítmies
Estrenyiment degut a l’estricte dieta
Palidesa
Intolerància al fred i dits blaus
Debilitat i mareig
Pèrdua de cabell
En el cas de les dones amenorrea.